UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 5 de setembre de 2014

L'aire nostre
si n'és d'espès...
Això és
la contaminació:
l'aire,
allò que era el més subtil,
pren pes.

PARCERISA, Valentí A contrallum

L'aire contaminat que descriu aquest poema seria com l'espai que ocupa la prosa al costat d'aquell que ocupen els versos. La poesia és la forma de literatura més subtil, la que pren menys cos. La més elevada, la més musical, la millor.

8 comentaris:

cantireta ha dit...

Bones al·literacions. És ple de pes, aquest aire...si és tan dens.

Bon dia ;-)

Helena Bonals ha dit...

Les al·literacions també fan una mica espès, cantireta!

Bona tarda.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Lleugera en la forma però espessa amb el fons, no?

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
com la superfície del mar.

Anònim ha dit...

Això explicaria perquè la prosa poètica es fa tan pesada, com un lleuger núvol tornat xafugosa pluja d'estiu :)

Helena Bonals ha dit...

Anònim,

està molt bé el teu comentari, però podries presentar-te?

La prosa poètica, com la poesia allargada, no em solen atreure pas.

rocbru ha dit...

Disculpes, no havia comentat mai a blogger i no sabia ni on es posava el nom :)

Helena Bonals ha dit...

rocbru,
benvingut!