UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 4 de juliol del 2014

Plou

Plou, l'aire esdevé fresc,
i, molles, comencen a lluir les fulles.
A voltes, com la pluja, ve el record,
i llavors hi ha coses que reviuen
i prenen lloc al present més cert.
Les fulles lluents d'un arbre que ja hi era.

PARCERISA, Valenti A contrallum

La pluja, com la nit, sol ser el territori de la poesia, per la seva excepcionalitat de vers que no ocupa mai tota la pàgina, i perquè és, com la nit, el contrari de les convencions del dia. La pluja, com el poema, fa veure-hi més nítidament la vegetació, la vida. I és feta de records, que en aquest poema es fan presents de cop i volta, des de l'inconscient on romanien. Un poema al·legòric que és rodó.

4 comentaris:

Relatus ha dit...

Gràcies al poema veiem la pluja d'una altra manera.

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
sí, és la gràcia de la poesia.

Unknown ha dit...

Hi ha moments en la vida que nesesiten gaudir les sensacions singulars per recordar que som vius.
Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

Josep,
m'agrada molt això que dius. Aquest poema n'és un bon exemple.