UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 14 de setembre de 2014

Bellesa terrible

Esclat,
gebrada inútil,
tot desapareix.
Veig la bellesa
esmorteïda,
lluna a la flassada,
cove impossible.

El bagul sota la pols
de les golfes
mostra fragments
que pertanyen
a altres vides,
potser les nostres.
Ni recordem
que les vam viure.

MADUEÑO SENTÍS, David dins Desvetlla de mots és feina obscura


"A terrible beauty is born" diu en el poema Easter, 1916 W.B. Yeats. Es tracta d'una paradoxa, que amb l'execució d'uns insurrectes a Irlanda alhora vingués al món una mena de terriblle bellesa.

Aquest poema agafa la imatge d'aquest vers per parlar de com tots els esclats són alhora decadència, tard o d'hora. Hi ha un "cove impossible" per a la "lluna a la flassada", la impossibilitat d'haver la lluna en la nit de la poesia.

Posats a oblidar, no recordem ni la nostra pròpia vida. Però almenys sabem que hem conegut la bellesa, que també hem estat feliços, es podria dir que no és un poema tan pessimista com sembla.

8 comentaris:

rocbru ha dit...

Si no la recordem no podem saber que hem conegut la bellesa, tot ha quedat en no-res. Però tot i sense memòria, per saber si la nostra vida es digna de ser viscuda Nietzsche preguntava si ploraríem o ens ompliria de goig veure'ns forçats a repetir-la eternament exactament igual: "I retrobaràs cada dolor i cada plaer, cada amic i cada enemic, cada esperança i cada error, cada bri d'herba i cada raig de sol."

Helena Bonals ha dit...

rocbru,

Jo la repetiria exactament igual, la meva vida, si no no seria la mateixa Helena que sóc. Amb tot el bo i el dolent.
"La felicitat és el desig de repetir", diu Kundera.

rocbru ha dit...

Cert això que dius. Però l'individu, un mateix, és un concepte incert. Per no parlar, com diu el poema, d'individus que han viscut i potser oblidat.

cantireta ha dit...

Alzheimer. :-(

Helena Bonals ha dit...

cantireta,
és del pitjor que et pot passar, que et prenguin els records.

Helena Bonals ha dit...

rocbru,
l'individu és un concepte incert, com ho és la suposada ànima de les persones, és veritat.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Doncs a mi sí que em sembla trist, encomana buidor, com l'oblit. És millor escollir què volem oblidar.

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
difícil d'oblidar el que vols a vegades, difícil de recordar el que vols d'altres.