hi
ha els minuts que somriuen.
Entre
grocs i vermells
hi
ha unes mans que pensen.
Entre
pètals i estams
la
companyia que brolla.
ROSANAS,
Carme
"Entre fulles i flors", entre la planta i el que aquesta produeix, la flor, hi ha "els minuts", el temps necessari perquè això passi. "Entre grocs i vermells", entre el materialisme i la passió hi ha les "mans que pensen", unes mans que no només fan sinó que reflexionen, en una oximoron. "Entre pètals i estams", entre la superfície i l'essència, "la companyia que brolla", la que les uneix amb l'amistat, com la de la Glòria de la imatge.
9 comentaris:
Moltes gràcies, Helena, és tot un honor ser aquí en aquest teu blog i gaudir del teu comentari.
Molt ben interpretat, una abraçada.
M`agrada molt "els minuts que somriuen", el temps de vegades pot ser amic.
Carme,
m'havia descuidat de fer una etiqueta amb el teu nom per aquest bloc. Ara ho faig.
Jordi Guerola,
a mi m'agrada tot el poema!
Entre els dos pols, que dirien els filòsofs o si més no els budistes, el yin i el yang hi ha el camí, la vida, la que ens fa tenir l'única cosa que es pot tenir, si és que es pot tenir quelcom, la vida, els sentiments, la lògica, el pensament.
Vicent
M'ha sorprès veure les meves floretes al teu blog!
El poema de la Carme és preciós i la teva interpretació magistral, com sempre.
Una abraçada, Helena!
Vicent, que filòsof et poses! Sempre ho fas, però.
Moltes gràcies, Glòria! Les teves flors inspiren.
Ep! Aquest és d'una gran (i estimadíssima) autora!
Publica un comentari a l'entrada