UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 22 de juliol de 2013




Entre  fulles  i flors

hi ha els  minuts  que somriuen.

Entre  grocs i vermells

hi ha unes mans  que  pensen.

Entre  pètals  i  estams

la  companyia que  brolla.


ROSANAS, Carme




"Entre fulles i flors", entre la planta i el que aquesta produeix, la flor, hi ha "els minuts", el temps necessari perquè això passi. "Entre grocs i vermells", entre el materialisme i la passió hi ha les "mans que  pensen", unes mans que no només fan sinó que reflexionen, en una oximoron. "Entre pètals i estams", entre la superfície i l'essència, "la companyia que brolla", la que les uneix amb l'amistat, com la de la Glòria de la imatge.

9 comentaris:

Carme ha dit...

Moltes gràcies, Helena, és tot un honor ser aquí en aquest teu blog i gaudir del teu comentari.

Molt ben interpretat, una abraçada.

Jordi Guerola ha dit...

M`agrada molt "els minuts que somriuen", el temps de vegades pot ser amic.

Helena Bonals ha dit...

Carme,
m'havia descuidat de fer una etiqueta amb el teu nom per aquest bloc. Ara ho faig.

Helena Bonals ha dit...

Jordi Guerola,
a mi m'agrada tot el poema!

Vicent ha dit...

Entre els dos pols, que dirien els filòsofs o si més no els budistes, el yin i el yang hi ha el camí, la vida, la que ens fa tenir l'única cosa que es pot tenir, si és que es pot tenir quelcom, la vida, els sentiments, la lògica, el pensament.

Vicent

Glo.Bos.blog ha dit...

M'ha sorprès veure les meves floretes al teu blog!
El poema de la Carme és preciós i la teva interpretació magistral, com sempre.
Una abraçada, Helena!

Helena Bonals ha dit...

Vicent, que filòsof et poses! Sempre ho fas, però.

Helena Bonals ha dit...

Moltes gràcies, Glòria! Les teves flors inspiren.

El porquet ha dit...

Ep! Aquest és d'una gran (i estimadíssima) autora!