UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 17 de juliol de 2013

Encara no

Quan cremen les paraules
i es palpa la foscor
i t'has d'empassar
els dies i les nits
en una solitud
guanyada amb impaciència,
amb els ulls clucs i capcot,
quasi inconscient,
neix aquella veu
oportuna i eficaç
que aconsegueix ajornar
la tebior dels teus somnis.

GUEROLA GIL, Jordi dins Llibres i poemes (a estones)

Això de "quan cremen les paraules" és molt líric, les paraules cremen amb l'amor, la poesia. Acompanyades de foscor, de solitud volguda, amb els ulls tancats de qui no vol ser racional, "quasi inconscient". En aquest context naixeria el poema que revifa la tebior, la cendra dels somnis de la veu poètica. Encara no són finits aquests somnis.

12 comentaris:

El porquet ha dit...

Sentiments a flor de pell, molt ben contextualitzats i descrits! Bon dia!

Helena Bonals ha dit...

Moltes gràcies, porquet!

zel ha dit...

Una tria espectacular, bonic bonic!

Sílvia ha dit...

M'agrada molt la poesia del Jordi Guerola, l'he descobert gràcies a tu.

novesflors ha dit...

Si la poesia s'ho val, el teu comentari no es queda enrere. Tens el cap ben clar per als comentaris de text, sens dubte.

Helena Bonals ha dit...

zel,
l'autor d'aquest poema m'ha afalagat enviant-me el llibre que li acaben de publicar. "Encara no" el tinc! Però segur que em servirà.

Helena Bonals ha dit...

Sílvia,
jo fa temps que el conec.
Aquests són els poemes que n'he fet comentari.

Helena Bonals ha dit...

novesflors,
és un plaer de comentar un poema com aquest, i de rebre els vostres comentaris!

Vicent ha dit...

Sí, jo també Helena, de tant en tant hi ha com una cridada de la selva que em fa escriure, sobretot per les nits on els fantasmes i les dèries estan els uns presents i les altres oblidades, i ho faig, al dia següent mire a veure si els lectors em fan una miqueta de companyonia i vaig als blocs veïns i amics.

Abraçades des de València

Vicent

Helena Bonals ha dit...

Gràcies per visitar-me aquí, Vicent!

Jordi Guerola ha dit...

Moltes gràcies Helena, m´ha agradat molt el comentari. Efectivament, els somnis no són encara finits. Amb el teu permís compartiré la teua entrara a la meua pàgina de Facebook.

Helena Bonals ha dit...

Jordi Guerola,
gràcies a tu!