UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 6 de juliol de 2013

Domus aurea


L'habitació s'omplia completament de llum.
Esclatava. Era fulgor entre parets brillants.
Només quedava a les fosques
la bombeta encesa.
Quan tu venies.

FORCANO, Manuel dins El cau de Calpurni


La persona que arriba, la que estimes, la que et fa somriure de felicitat perquè és com el sol que ho il·lumina tot. De tanta llum que projecta, la bombeta encesa queda a les fosques pel contrast, d'una manera metafòrica. Em recorda aquest poema de Narcís Comadira.

6 comentaris:

Jordi Guerola ha dit...

Helena, no sabia com posar-me en contacte amb tu en breu una editorial valenciana em publicarà un llibre de poemes i m`agradaria fer-te´l arribar...
Una abraçada.
Jordi Guerola

Helena Bonals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Glo.Bos.blog ha dit...

Bon poeta!
Gràcies per compartir els seus poemes i pel teu encertat comentari Helena

Helena Bonals ha dit...

Gràcies Glòria!

Jordi Guerola ha dit...

Ja el tinc! :)

Jordi Guerola ha dit...

Ja el tinc! :)