El dia decau

Una flamarada
-quina ironia-
l’ofega en la penombra
de la nit promesa.
No és pas que el món
sigui ara diferent,
és que en la nit
ens manca l’instint
d’olorar la vida.

MADUEÑO, David dins Desvetlla de mots és feina obscura. El llibre complet aquí

És una ironia que el sol en flames acomiadi el dia, perquè les flames representen la passió, i la posta és decadent, tal com en l'Edat roja de Margarit.La flamarada ofega el dia amb la "nit promesa", en la qual l'Adamo de la cançó esdevenia foll, i la que Sting volia que li duguessin. El món no és pas diferent de nit, però sí que es correspon més amb l'art, el sublim, i és en contradicció amb la vida tal i com la "olorem", una sinestèsia per no dir "veiem", massa literal. El títol del llibre s'escau a aquest poema, desvetllar mots, fer poemes, és una cosa obscura que du a la llum.