Vestit d'oblit, cavalco entre dos noms,
i em subjecto a la crina del record.
Retrat de vent, el meu corser, i cascs
de goma, i baf de foc esblaïmat.
Empaito el cel amb la fe d'un obsés,
i a cada colzer del camí desperto
d'un somni gris, amb penjolls de misteri.
RIERA, Josep (Oristà 1950)
Poema del llibre A plena pell, publicat l'any 1989 per Columna Edicions
dins el bloc Adverbia
La veu poètica, coberta la nuesa de la seva ànima, amb el vestit del record, el que li queda de l'oblit del passat, avança a cavall "entre dos noms", senyal de dues ànimes, i mira de no caure d'aquest cavall. Cavall que seria també la poesia,"retrat de vent" de la seva realitat. "Cascs de goma", per no eixordir-se amb aquesta realitat, "baf de foc esblaïmat", el del passat en l'inconscient. Empaita el cel, la felicitat, de manera obsessiva. A cada colzer, a cada cantonada, desperta d'un somni gris, sense prou bellesa,"amb penjolls de misteri", la poesia que l'acompanya al llarg del temps.
Fa 18 hores
Entrades
3 comentaris:
Ja sento el trepig del cavall. Ja és aquí, Helena. De vent, de baf, de foc... Suau, amb bella crinera, travessant tots els blogs.
Que bé que torni el teu cavall a travessar els blocs, Jordi!
Publica un comentari a l'entrada