Què en sap l'orella
quan conversa rem i aigua?
Llengua de déus.
MOMPÓ, Francesc dins Uendos, greixets i maremortes
L'orella del lector-oient no en pot saber gaire de la idea de fons, l'aigua, amb la forma visible dels versos, el rem, que conversen entre ells en el poema. Perquè és "llengua de déus", la de la poesia.
Entrades
8 comentaris:
..i nosaltres, pobres mortals, com envegem als deus, per tenir el que busquem....
Jo també els envejo, artur.
La nostra orella només escolta (i gaudeix) el resultat.
novesflors,
escoltar i gaudir no és una activitat passiva.
Aaaah per això a vegades em perdo.. és que jo sóc Capricorn, una cosa molt més terrenal
Es pot ser terrenal sense ser capricorn, jo no hi crec, en l'horòscop!:)
Un llenguatge incomprensible, i no obstant això, m'omple de calma. Per força ha de ser un llenguatge diví.
Bonic haiku, Elena.
Una abraçada.
Aniquiladora,
un llenguatge diví com el teu.
Publica un comentari a l'entrada