UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 30 de maig del 2013

El xipolleig del haiku


Què en sap l'orella
quan conversa rem i aigua?
Llengua de déus.

MOMPÓ, Francesc dins Uendos, greixets i maremortes

L'orella del lector-oient no en pot saber gaire de la idea de fons, l'aigua, amb la forma visible dels versos, el rem, que conversen entre ells en el poema. Perquè és "llengua de déus", la de la poesia.

8 comentaris:

artur ha dit...

..i nosaltres, pobres mortals, com envegem als deus, per tenir el que busquem....

Helena Bonals ha dit...

Jo també els envejo, artur.

novesflors ha dit...

La nostra orella només escolta (i gaudeix) el resultat.

Helena Bonals ha dit...

novesflors,
escoltar i gaudir no és una activitat passiva.

El porquet ha dit...

Aaaah per això a vegades em perdo.. és que jo sóc Capricorn, una cosa molt més terrenal

Helena Bonals ha dit...

Es pot ser terrenal sense ser capricorn, jo no hi crec, en l'horòscop!:)

Aniquiladora ha dit...

Un llenguatge incomprensible, i no obstant això, m'omple de calma. Per força ha de ser un llenguatge diví.

Bonic haiku, Elena.

Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Aniquiladora,
un llenguatge diví com el teu.