¿Qui diu que jo he cercat aquesta llunyania,
i que em plau viure lluny de tu?
Ma vesta encara flaira d'espígol que em vas dur,
ta lletra encara servo vora el cor, nit i dia.
Al volt de la cintura porto un doble cinyell,
i somnio que ens lliga als cors, tota la vida.
¿No saps que tots amaguen el seu amor més bell,
com una flor gentil que no pot ser collida?
Wu-Ti
Traducció de Marià Manent
dins
23 roses per Sant Jordi
a cura de Jaume Subirana
La veu poètica es distanciaria del "t'estimo com a somni" de Pessoa. Si viu lluny de l'altra no és per gust. Els seus vestits, en una metonímia, "ma vesta", el que seria l'exterior, i l'interior, el seu cor, conserven la flaire de la seva escriptura, en aquest cas una sinestèsia. Porta un doble cinyell, el físic i el moral. Però aquest mateix cinyell doble els lligaria a tots dos "tota la vida". El final és un contrapunt. Oscar Wilde deia que "la bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets". És per això que aquesta flor que "no pot ser collida" és la de l'"amor més bell". Malgrat el que ha dit al principi, acostuma a ser així. L'amor contingut, l'amor de lluny és bellíssim.
7 comentaris:
És un poema molt bell !
M'encanten els seus dos últims versos,"¿No saps que tots amaguen el seu amor més bell, com una flor gentil que no pot ser collida?"
Tot un tresor, un amor així....
Un poema bellíssim.
Gracies per compartir-lo i per la teva explicació, sempre encertada.
Gràcies, Glòria. És bell i original el poema.
Els dos últims versos son els millors! Bellíssims! I una explicació encertada. M'encanta
Bon cap de setmana!!
Artur,
estic d'acord amb que els dos últims versos, els millors. Un tresor, sí, aquest amor, però no pas per tothom.
Leviathan,
et dic el mateix que a l'Artur.
Preciosa poesia per a Sant Jordi!
SALUTACIONS
http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/
Publica un comentari a l'entrada