La gent amaga el seu amor

¿Qui diu que jo he cercat aquesta llunyania,
i que em plau viure lluny de tu?
Ma vesta encara flaira d'espígol que em vas dur,
ta lletra encara servo vora el cor, nit i dia.

Al volt de la cintura porto un doble cinyell,
i somnio que ens lliga als cors, tota la vida.
¿No saps que tots amaguen el seu amor més bell,
com una flor gentil que no pot ser collida?

Wu-Ti
Traducció de Marià Manent
dins 23 roses per Sant Jordi
a cura de Jaume Subirana

La veu poètica es distanciaria del "t'estimo com a somni" de Pessoa. Si viu lluny de l'altra no és per gust. Els seus vestits, en una metonímia, "ma vesta", el que seria l'exterior, i l'interior, el seu cor, conserven la flaire de la seva escriptura, en aquest cas una sinestèsia. Porta un doble cinyell, el físic i el moral. Però aquest mateix cinyell doble els lligaria a tots dos "tota la vida". El final és un contrapunt. Oscar Wilde deia que "la bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets". És per això que aquesta flor que "no pot ser collida" és la de l'"amor més bell". Malgrat el que ha dit al principi, acostuma a ser així. L'amor contingut, l'amor de lluny és bellíssim.