Mots contra el vidre,
baf a la mirada,
el camí s’emboira,
el silenci esclata.
PORCAR, Josep. Poeta i mussol, piuades al vol dins Salms
La boira és com el qui té baf a la mirada, com"mots contra el vidre", els de la poesia, els que no arriben a ser interpretats, que no són transparents. Com el silenci que esclata, el de la creació, sempre muda en la superfície.
Entrades
8 comentaris:
I és que a vegades la poesia és complicada d'interpretar! Sort en tenim d'aquest blog que ens hi ajuda!
porquet,
els vostres comentaris m'ajuden!
La poesia té aquesta singularitat...no sempre és clara i transparent, a cops has de buscar entre la boira de les lletres, per trobar el sentit del vers.
Molt bona explicació, Helena !
Artur,
a mi m'agraden tots els tipus de poemes, però tinc preferència pels curts, en caixa esquerra i intel·ligibles encara que sigui en una segona lectura.
El silenci esclata...
Hi ha silencis molt eloqüents.
Sí, Glòria, hi ha silencis que parlen.
Hola! sóc nova a blogger, estudiant de literatura i humanitats. Estic buscant blogs sobre literatura i m'he topat amb el teu, de poesia, que n'he trobat pocs! ja m'agrada, donat que llegeixo poca poesia i sempre tinc la idea de llegir´ne més. Et seguiré i et posaré a blogs favorits per fer-ho. Si vols pots donar una ullada al meu blog, encara que estic començant i només tinc la benvinguda redactada. Moltes gràcies! :)
http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/
Hola!! respecte al teu comentari al meu bloc, ja està posat, no sé si ho pots veure, depèn de la pantalla de l'ordinador has de tirar la barra d'abaix de la pàgina cap a la dreta, perquè la pàgina del blog és molt ample. Gràcies pel teu comentari!!
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada