UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 9 de març de 2013

InConNexes


Ara sé del cert, i ho dic avergonyit, que tots els poemes que he escrit, en el fons eren per mi.

És veritat que en últim terme, l'artista l'únic que vol és sortir-se'n, encara que, tancat a la seva torre de vori, no sigui llegit mai per ningú.

No desaprofitis aquest vall, la música després mai sona igual.

El riu és i no és el mateix, que deia Heràclit. Però no fa pas falta d'aprofitar tots els balls.

No tothom necessita que el valorin, però ben segur que a tothom li agrada que ho facin.

Una mica de vanitat ajuda.

Si t'hi fixes bé al mirall i li aguantes la mirada et veuràs per dins.

El mirall de la poesia, efectivament, et mostra per dins, si saps entrar dins del poema.

La llum no s'apaga ni s'encén perquè tu t'adormis o et despertis. Tal com la vida, a ella s'entra i d'ella se surt però mai no es posseeix.

El sol no gira al voltant de la terra, sinó la terra al voltant  del sol.

ABELLANEDA, Joan dins 2012+1

9 comentaris:

Joan Abellaneda ha dit...

gràcies helena una dissecció genial de les meves inconnexes, amb el teu permís comparteixo la teva pàgina

ptons !
joan

artur ha dit...

frases inconexes, però que no ho son tant ! Tenen totes elles en comú el nostre pensament davant els altres...Ens mostrem als demés com un exàmen a nosaltres mateixos ...
pensant (equivocadament !)que som el centre del mon.
Bon cap de setmana,Helena !!

Helena Bonals ha dit...

Joan,
moltes gràcies. Ha estat un plaer.

Artur,
efectivament, no són tan inconnexes.

cantireta ha dit...

M'agrada el ball, com el carpe diem. Hom oblida que el moment no torna en tota la seva plenitud. La música, tampoc.

Elfreelang ha dit...

desconeixia l'autor i aquestes paraules m'han semblat genials! molts gràcies per donar-les a conèixer!

Helena Bonals ha dit...

cantireta,
no m'agrada el carpe diem. Que passin totes les oportunitats que ja veiem a priori que no valen la pena, totes!

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang,
espero que les meves explicacions també t'hagin agradat una miqueta.

Joan Fontanillas Sánchez ha dit...

Molt filosòfic i fa pensar. Escrivim per a nosaltres però de quan en quan necessitem un copet a l'esquena, que ens diguin que els ha agradat el que escrivim. Encara que escrivim sobre nosaltres mateixos, com tots en el fons som suficientment semblants, aconseguim que el lector s'hi reconegui. Així doncs, felicitats, Joan, y també a tu, Helena.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt el que dius, Joan.