UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 30 de març de 2013


Mots contra el vidre,
baf a la mirada,
el camí s’emboira,
el silenci esclata.

PORCAR, Josep. Poeta i mussol, piuades al vol dins Salms

La boira és com el qui té baf a la mirada, com"mots contra el vidre", els de la poesia, els que no arriben a ser interpretats, que no són transparents. Com el silenci que esclata, el de la creació, sempre muda en la superfície.

8 comentaris:

El porquet ha dit...

I és que a vegades la poesia és complicada d'interpretar! Sort en tenim d'aquest blog que ens hi ajuda!

Helena Bonals ha dit...

porquet,
els vostres comentaris m'ajuden!

artur ha dit...

La poesia té aquesta singularitat...no sempre és clara i transparent, a cops has de buscar entre la boira de les lletres, per trobar el sentit del vers.
Molt bona explicació, Helena !

Helena Bonals ha dit...

Artur,
a mi m'agraden tots els tipus de poemes, però tinc preferència pels curts, en caixa esquerra i intel·ligibles encara que sigui en una segona lectura.

Glo.Bos.blog ha dit...

El silenci esclata...
Hi ha silencis molt eloqüents.

Helena Bonals ha dit...

Sí, Glòria, hi ha silencis que parlen.

Patricia Jorde ha dit...

Hola! sóc nova a blogger, estudiant de literatura i humanitats. Estic buscant blogs sobre literatura i m'he topat amb el teu, de poesia, que n'he trobat pocs! ja m'agrada, donat que llegeixo poca poesia i sempre tinc la idea de llegir´ne més. Et seguiré i et posaré a blogs favorits per fer-ho. Si vols pots donar una ullada al meu blog, encara que estic començant i només tinc la benvinguda redactada. Moltes gràcies! :)
http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/

Patricia Jorde ha dit...

Hola!! respecte al teu comentari al meu bloc, ja està posat, no sé si ho pots veure, depèn de la pantalla de l'ordinador has de tirar la barra d'abaix de la pàgina cap a la dreta, perquè la pàgina del blog és molt ample. Gràcies pel teu comentari!!
Salutacions!