UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 17 de febrer de 2013

A mesura que ens acostem
com una resposta, creixem
com una pregunta.


Els trens que només passen una vegada
no tenen bitllets de tornada.
Hi aniré caminant.


La muntanya és més gran dins
dels teus ulls.


Per a un big bang només cal una espurna.

PORCAR, Josep. Versos escollits dins Poeta i mussol, piulades al vol

A mesura que llegim, aprenem a interpretar. A mesura que interpretem (que responem), aprenem a crear (a preguntar). Tot i que no tothom serveix per tot.

Amb "Els trens que només passen una vegada", no cal córrer, si cal tornes a peu, amb la poesia, sense la prosa de la rapidesa.

Els ulls, petits i grans alhora com un vers, reflecteixen la muntanya, i la fan més inabastable en qui la mira, seduït per l'esguard de l'altra persona.

Per a una gran idea només cal una espurna. Un poema pot ser l'espurna de tota una vida, i igual en intensitat a tota una novel·la.




2 comentaris:

artur ha dit...

Un bon recull de versos per reflexionar. És veritat ! Com més aprenem , més dubtes tenim...sempre en expansió, com el big-ban del nostre cervell....

Helena Bonals ha dit...

Molt bona síntesi, artur. Sempre en expansió!