Poema realista, que nega les idees o refranys admesos convencionalment. Efectivament, al pot petit hi ha poca confitura, encara que sigui bona. "la veritat més dura" és la d'aquest poema, la de la majoria de poemes que solen venir d'un cor trencat. Les malalties porten sempre estigma, s'amaguen, i més si no tenen cura. La llibertat ve després de la llei, com volar es fa després de tocar a terra. La veritat no es pot jurar, perquè és relativa. El paradís és "un bon plat de verdura", perquè l'austeritat i els bons aliments són la més gran riquesa. És molt brillant en la manera com trenca amb el que és establert, aquest poema.
Versos al cel
-
Repte poètic visual 361 *Pluja de perseids*
dins Relats en català
També d’estrelles patim sequera.
Quan no les tapen els núvols,
s’amaguen darrere dels ...
Fa 2 dies
5 comentaris:
La veritat del cor trencat sempre està molt lluny de la llibertat
Estic d'acord amb tu, Joana. Aquesta manca de llibertat es compensa amb la poesia.
És un poema que m'ha agradat.
Gràcies Helena per compartir-lo i per la teva explicació, brillant com sempre.
Glòria, el vaig trobar al bloc de l'Igor, em sembla que no n'havia comentat mai res, d'aquest autor.
Una visió molt crua però realista !
M'agrada !! Bon cap de setmana.
Publica un comentari a l'entrada