UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 26 de desembre de 2012

Oferiràs la neu d'un devastat silenci;
allò que t'ha fet créixer serà com el llevat
d'un blanc precipitat a tactes més exactes
i una nova matèria instruirà el teu món.
Un bosc talat t'espera: no pensis a malmetre
la fam dels llops salvant les ombres seduïdes.

RAFART, Susanna dins Retrat en blanc

La veu poètica oferirà un silenci semblant a la neu, en la seva poesia. El llevat de les experiències de la vida han fet créixer els poemes en una nova matèria, un nou espai per al seu món, que porten a "un blanc precipitat a tactes més exactes", els dels versos. Al final de l'experiència vital l'espera un bosc talat, eixorc, però que conserva metafòricament "les ombres seduïdes", dels arbres que hi havia hagut; no pot "malmetre la fam dels llops", no pot deixar de tocar de peus  a terra, només amb aquestes ombres que encara estimen. Un poema que reflexiona sobre el procés de gestació dels poemes al llarg dels anys.




2 comentaris:

El porquet ha dit...

Com sempre, has forjat una nova lectura d'un poema, almenys per a mi. Un plaer passar per aquí i aprendre.

Helena Bonals ha dit...

porquet,
em sembla que tinc una mica més de facilitat per comentar que per fer poemes, ara per ara! Moltes gràcies.