UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 30 de desembre de 2012

Cambra de bany

A la rajola blanca un llarg reflex
com un tall de navalla.
Flonges, les tovalloles són l'arena
que espera l'aigua quieta.
Hi ha vidres blaus al capdamunt
i una sanefa dibuixada
i ampolles amb els líquids de colors
i una safata plana
on algú va deixar, potser anit, qui sap quan,
les arracades verdes amb la llum fugaç
d'un bell estel errant.

XIRINACS, Olga. La pluja sobre els palaus, dins Ossa Major. Poesia Completa (1977-2009)

La llum a vegades és com "un tall de navalla", reflectida en la rajola blanca com el poema en el paper. La imatge de les rajoles com a l'arena que espera l'"aigua quieta", que no pas la del mar en aquest cas, és molt reeixida. Continua el poema descrivint la cambra de bany, i acaba parlant de "les arracades verdes" deixades en una safata, un element molt petit, que recorda "la llum fugaç/ d'un bell estel errant", perquè els estels serien com arracades penjades del cel de la nit. La cambra de bany quotidiana serveix a la veu poètica per parlar de les coses més transcendents, amb un poema estèticament impecable.

6 comentaris:

jomateixa ha dit...

BON ANY I BONES LECTURES!

Helena Bonals ha dit...

Bon any, jomateixa!

Calpurni ha dit...

FELIÇ [MILLOR] ANY NOU !!!

Helena Bonals ha dit...

Bon any, Calpurni! Em sembla que ja t'ho he dit al teu bloc.

Joana ha dit...

Hi sóc amb tu, helena un poeme d'una estètica superior.

Helena Bonals ha dit...

Aquest poema de l'Olga m'ha captivat, Joana, i això es deu notar.