Hi ha paraules amagades en la memòria
que mai seran apreses per ningú.
Paraules que són part d’una vida.
Entaforades, en parador desconegut,
emeten el brunzit de l’univers.
Sense identitat, acullen il·lusions viscudes
i perdudes.
A les portes del silenci
m’esperen,
em criden,
em busquen
i jo, sense saber-ho, passe la vida convivint amb elles
al seu estany immaculat.
GIRÓN ARAQUE, Jesús. Dins el bloc
El cau de Calpurni
El que és amagat en l'inconscient alhora és el més real. Ningú, ni tu mateix sovint, sabrà que han existit certes paraules, les dels amors viscuts i perduts, també sovint sense ser conscient d'haver estimat tant. "A les portes del silenci", davant tot el que és reflexió, aquestes paraules se li fan presents a la veu poètica en forma de poemes, "al seu estany immaculat", el de la poesia.
9 comentaris:
Cride el teu nom
portes endins, al silenci
s'obri de nit.
Un poema molt bonic, com el teu comentari.
Et deixe el meu comentari en forma d'haiku i me'l emporte al meu blog!!!
Darrerament tinc una haikumania molt gran!!!
Cride el teu nom
portes endins, al silenci
s'obri de nit.
Un poema molt bonic, com el teu comentari.
Et deixe el meu comentari en forma d'haiku i me'l emporte al meu blog!!!
Darrerament tinc una haikumania molt gran!!!
rectifique
Cride el teu nom;
portes endins la nit
s'obri silent.
L'inconscient s'obre silent i de nit en pronunciar en veu alta el nom de l'altra persona.
Encara no l'has penjat al teu bloc!
El poema guanya molt amb el teu comentari.
I a mi m'omple el teu, de comentari, novesflors.
M'agraden. El poema i el comentari. Un petró, HELENA.
Jordicine,
t'agraeixo el comentari!
Gràcies Helena de nou per comentar un altre poema meu. Con diu Novesflors guanya molt amb el teu excel·lent comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada