Era primavera a l'hivern
-
Una relació curta en un llibre breu, dels que es llegeixen en dues tardes.
Amb una protagonista, *alter ego* de l'autora, que utilitza el diminutiu
Laia...
Fa 2 dies
L'obra seria el sabó, el suavitzant la crítica, se'n pot prescindir, però ajuda.
Els que diuen que els crítics són artistes frustrats és que en són ells, de crítics frustrats.
“Per una vela en el mar blau”, de Carner.
9 comentaris:
Cride el teu nom
portes endins, al silenci
s'obri de nit.
Un poema molt bonic, com el teu comentari.
Et deixe el meu comentari en forma d'haiku i me'l emporte al meu blog!!!
Darrerament tinc una haikumania molt gran!!!
Cride el teu nom
portes endins, al silenci
s'obri de nit.
Un poema molt bonic, com el teu comentari.
Et deixe el meu comentari en forma d'haiku i me'l emporte al meu blog!!!
Darrerament tinc una haikumania molt gran!!!
rectifique
Cride el teu nom;
portes endins la nit
s'obri silent.
L'inconscient s'obre silent i de nit en pronunciar en veu alta el nom de l'altra persona.
Encara no l'has penjat al teu bloc!
El poema guanya molt amb el teu comentari.
I a mi m'omple el teu, de comentari, novesflors.
M'agraden. El poema i el comentari. Un petró, HELENA.
Jordicine,
t'agraeixo el comentari!
Gràcies Helena de nou per comentar un altre poema meu. Con diu Novesflors guanya molt amb el teu excel·lent comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada