Les meves destreses
-
Manllevat d'aquí
Trobo l'infinit dins d'un llenç
quan li dono la volta.
Escolto el vent darrere el cos de lletra,
i genero formes per haver aquell en qui...
Fa 3 dies
L'obra seria el sabó, el suavitzant la crítica, se'n pot prescindir, però ajuda.
Els que diuen que els crítics són artistes frustrats és que en són ells, de crítics frustrats.
“Per una vela en el mar blau”, de Carner.
13 comentaris:
D'aquest prenc nota, m'encanta.
una altra engruna que s'hi apunta..:)
Jpmerch i lolita: si li feu tant de cas és que s'ho val!
M'ha encantat! Que no ens abarateixin el somni!
porquet: molt bona aquesta cita de Llach.
Ei moltes gràcies Helena per haver-te fixat en els meus haikus. Sóc el Ninot de neu, em vaig presentar a aquest premi, però no vaig guanyar. Igual tu també et vas presentar, si és així, m'agradaria llegir-te. També sóc blogaire, com pots veure. No cal dir que t'has guanyat un nou seguidor...
Una abraçada mínima i immensa!
Òscar: ja has vist quin èxit tenen els teus haikus en el meu bloc! Et vaig descobrir a partir dels d'un altre participant. Que saps qui ha guanyat?
Òscar: jo tinc aquest i tres blocs més, un de poesia meva. Veuràs que jo també tendeixo a ser força transparent, em treus complexos, doncs!
He esborrat tres comentaris. Em penso que em vaig passar en les meves conclusions.
M'he rellegit els meus haikús i no sé si m'acaba de convèncer el conjunt. No els penjaré al meu blog.
Òscar: jo no me'ls he llegit tots, els teus, i ara sembla que no ho puc fer, no hi puc accedir. Segur que són bons. Tens la inseguretat pròpia dels artistes.
Publica un comentari a l'entrada