UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 17 de desembre de 2011

Homenatge a José Antonio Labordeta

Azules y apacibles,
aún cumbrean mis recuerdos leves
en las estimadas vidas
de Jorcas en luz.


Como en un lienzo,
sueños de alborozo y de quieta tarde
alumbran por retazos
mis poemas de clara voz.


Y así los siento y los guardo yo.
Como un arrullo, mis versos de ayer.
Entre mis manos, mis pobres versos de siempre.
En estas manos
que sin prisa
están aquí.

Manos tuyas, manos mías.
Manos entre manos
que tanto os quieren.


Manos de cierzo que me acunaron
contra miedos y sinrazón. Y manos tiernas
que como una siembra
a mil lluvias sin zozobra
me arrojaron.


Y así pues
os quiero y os espero:
tanto tanto
como un fulgor de piedra antigua,
tanto tanto
como una noche que en desolación
no fuera,

y en una tierra, os digo,
que al fin ponga libertad.

DORCA, Jordi dins el bloc Adverbia


Blaus i afables,
encara onegen lleus records meus
en les benvolgudes vides
de Jorcas a viva llum.

Com en un llenç,
somnis d'alegria i de plàcids vespres
il·luminen a brisalls
els poemes de cristal·lina veu.

I així els sent i els guarde jo.
Com una moixaina, els meus versos d'ahir.
Entre les meus mans, els pobres versos meus de sempre.


En aquestes mans
que sense pressa
ací estan.

Mans teues, mans meues.
Mans entre mans
que tant vos volen.


Mans de cerç que em bressolaren
contra pors i destrellats. I mans tendres
que com llavor
a mil pluges sense desassosec
em llançaren.

I així doncs
vos vull i vos espere:
tant
com un fulgor de pedra antiga,
tant
com una nit que desolada
no siga,



i en una terra, vos dic,
que a la fi pose llibertat.

Traducció de Joana Navarro

"Blaus i afables", blaus com el mar o el cel, espirituals doncs, a més d'afables, empàtics, els seus records es projecten sobre les vides dels habitants de Jorcas, "a viva llum", en ple dia, en plena actualitat. "Com en un llenç", el de l'obra d'art que és el poema, "els somnis d'alegria" inspiren l'abstracció dels poemes, sempre de "cristal·lina veu", nobles. El poeta guarda els poemes de Labordeta, que són com una "moixaina", el fan sentir bé, tant com els seus propis poemes, com aquest, inspirat en el cantant. Els guarda en les seves mans que no tenen pressa per fer el poema, que s'hi recreen. Mans que són les del poeta i les de Labordeta alhora: que l'estimen, alhora que les les mans del cantant l'han bressolat, i l'han acompanyat en la lluita de la vida. En definitiva; espera de nou la presència de Labordeta en aquest homenatge, tant en el record abstracte, "fulgor de pedra antiga", així com en "una nit que desolada no sigui", una mort que sigui una nit amb els estels dels que el recorden.

13 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

No sé com us ho feu per publicar versos apartats! M'ha sortit així, no en sé d'HTML, ni de la nova interfície de blogger.

Elfreelang ha dit...

Blogger sempre fa una mica la punyeta...a mi la nova interfície em du de cap... Labordeta es mereix tots els homenatges!

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang: tu com ho fas perquè els punts i a parts te'ls respecti, la interfície nova?

Estonetes ha dit...

Un home dels que valen la pena, compromés fins el final.

Helena Bonals ha dit...

Estonetes: jo no el coneixia pas. No deu ser de la meva època!

Joana Navarro ha dit...

Helena, magnífic comentari. M'encanta. Vaig a compartir el teu posr al face per a que hi arribe a més gent!!!

Helena Bonals ha dit...

Joana, gràcies per fer-me publicitat a més d'elogiar-me, pràcticament ets l'única que ho fa sempre!

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Gran comentari. Has entrat en la nostra època.

Jordi Dorca ha dit...

I moltes gràcies, Helena.

Polonia ha dit...

Helena, de quina época? jo en tinc 36 :)
El que ja tinc son ganes de sentir-lo de la veu de Jordi, ójala no tardem.
Abraçades!

Helena Bonals ha dit...

Polònia: jo en tinc 40!

Olga Xirinacs ha dit...

Estranys comentaris, aquests: em despisteu.
¿Només Joana t'elogia?
Ara bé, publicitat potser sí, que te'n fa, però com a mínim, n'hi ha uns quants que valorem la teva obra i feina.
Però no ho diem cada dia, és clar.

Helena Bonals ha dit...

Que maca ets, Olga! Jo tampoc participo prou sovint en el teu bloc, però a vegades passo i no sé què dir.