UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 24 de desembre de 2011

Guió


Primer entreu lentament al dormitori

i despulleu-vos l’un davant de l’altre

sense deixar de mirar-vos. Després,

ben nus, serà el moment de descobrir-vos:

braços i ventre i pits, natges i sexe,

el cos sencer i els llavis tremolosos

i la llengua pugnant per un encaix

desmesurat a la boca de l’altre.

Més tard, al llit, repetiu les carícies

però amb més gosadia, masturbeu-vos,

mossegueu-vos els llavis i els mugrons,

desoïu els gemecs, i que ella pugi

damunt vostre, us l’agafi i es penetri.

Comenceu aleshores una dansa,

lenta primer, després més ardorosa,

tots dos plegats accentuant-ne el ritme,

que ella es segueixi masturbant, i vós

premeu-li el cul i els pits, toqueu-li el sexe

fins arribar tots dos junts a l’orgasme.

-Això diu el guió?

-Sí.

         -Doncs, mireu, no sé si ho sabré fer d’aquesta forma.

-Bé, el guió només és indicatiu,

cal saber exactament quin joc es juga

per no caure en pedants romanticismes.

Després tots dos, si cal, de comú acord,

podeu modificar-ne el lloc, el tempo

i sobretot, evidentment, les formes

sense cap llei de por, però sabent

que feu allò que feu, no una altra cosa;

totes les variants són respectables.

-I l’amor?

-No entenc pas de què em parleu.

En el que us dic, l’amor què hi té a veure?

MARTÍ i POL, Miquel, dins Llibre de les solituds

La veritat és que el realisme pornogràfic d'aquest  poema fa feredat. Deia W. H. Auden que quan diem que estem enamorats sempre volem dir que estem calents. Aquest poema separa claríssimament l'amor del sexe. El "guió" prescindeix olímpicament de qualsevol sentiment, o sigui que cal prescindir del guió, si volem trobar l'amor.


11 comentaris:

Júlia ha dit...

Un gran poema, l'autor i la seva circumstància encara li dona una altra dimensió.

Helena Bonals ha dit...

Júlia: aquest poema el vaig sentir recitar per una actriu de qui no recordo el nom, davant el mateix Martí i Pol i Josep guardiola. Em va impactar.

Elfreelang ha dit...

Bon guió! i bon Nadal i bona poesia!

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang: avui el poema supera qualsevol comentari!

Bon Nadal a totes!

lolita lagarto ha dit...

això és un poema!
Bones festes i bon- any Helena!

Helena Bonals ha dit...

Igualment, lolita, bones festes i bon any!

Vicicle ha dit...

En l'art com en l'amor tot s'aprèn, però res es pot ensenyar. No sóc el primer que ho diu, però és una opinió que comparteixo. Bones festes, Helena.

Helena Bonals ha dit...

Estic d'acord amb aquesta frase, vicicle, bones festes!

Rafel ha dit...

Aquest poema enllaça amb la ja mítica frase de despullar-se per exigències del guió del cinema espanyol. La resta no importava.

Sense que m'ho exigeixi el guió... bones festes i any nou.

Olga Xirinacs ha dit...

M'estimo més l'amor, és la meva naturalesa, que inclou, com a resultat, el sentit solament mecànic del vers
He trobat, doncs, l'amor, i això que sembla difícil.
Bons dies plens de sensacions variades i plaents al voltant de Nadal.

Helena Bonals ha dit...

Olga: per a mi no l'inclou, l'amor, el sentit solament mecànic del vers, tot i que seria com el vi, que sempre porta alcohol. Ho dic per les meves experiències personals: tota regla té excepcions i jo sóc una d'elles.