Nadal
I arribarà el Nadal
i ens desitjarem les millors coses
Embriacs de tot,
hi haurà moments
que els colors ens semblaran postissos
Els carrers, direm,
continuen sent de pedra
Però en els regals i en els convits
el verd maragda
se superposarà festivament
amb el robí
Aquest robí de foc que esclata
I així serà com somriurem
O plorarem sense voler-ho.
BOSCH i VILARDELL, Teresa dins versos.cat
Tot i la festa del verd maragda i el robí, els carrers "continuen sent de pedra", la vida continua sent dura. De fet els colors postissos no serveixen més que per amagar la fredor de l'hivern, tan alliberadora com és al capdavall. És fàcil de sentirse identificat amb aquest poema: al Nadal tan aviat somriem com plorem "sense voler-ho". N'hi ha prou de sentir unes quantes nadales. Aquest poema no té cap punt fins al final, perquè es tracta que el lector completi els versos amb la seva experiència personal, segurament.
Fa 1 setmana
Entrades
7 comentaris:
És veritat: fóra temptador completar-lo. I me'n vénen ganes. Però encara no en sé.
la mirada dubta
si són els colors imaginaris
o reals
i plora i riu... viu
m'agrada aquest poema perquè reflecteix la contradicció del nadal per a molts..
Un poema que m'ha agradat molt, gràcies! ei i Bones festes Helena!
Gràcies, Helena, no coneixia aquest poema. M'agrada molt.
Tens tota la raó; farem tot el possible per a completar-lo-
Bones festes!!!
A mi m'agrada molt el poema pels dos últims versos, per l'ambivalència de la vida i el Nadal també.
Estic d'acord amb tu, Helena, els dos darrers versos són els que resumeixen totes les emocions d'aquests dies, les angoixes i alegries que ens són comuns, en alguna mesura, a tothom.
M'agrada la juxtaposició suposat realisme-esperança de millora. "Els carrers continuen sent de pedra..." és un bon començament per a un dels exemples del que miro de dir.
Com que arribo amb retard, enlloc de felicitar el Nadal felicitaré l'any nou i que els reis siguin generosos.
Gràcies, Helena, per aquest comentari tan enriquidor. De fet, quan vaig publicar el poema al meu bloc no hi vaig posar el punt final, precisament per emfatitzar aquesta sensació de no acabament de la que tu parles. Al bloc de versos.cat, però, per un error tipogràfic, es va publicar amb un punt final.
També amb retard, et desitjo bones festes,
Teresa
Publica un comentari a l'entrada