Hegel, Aiguaviva, 1 d'octubre

Sobre la noble taula de fusta les piles
de papers i els llibres rebregats, l'ordinador
en repòs i ell, que ha conegut el primer
la llarga àrdua travessia de l'esperit,
observa de la finestra estant, mans a l'esquena,
com broca proporcional i temperat sobre els cossos
l'estat. El mòbil no deixa de dringar amb els crits
de les formigues sota les ferradures. Baixen
els vídeos: l'udol dels cors, el crac dels cranis
que forçosos entren en raó. La tesi atropella l'antítesi.
Espanya! No és perfecte, però perfecció
és el que cerca i perfecció veu
en el mirall. Rere el vidre, guaita l'estat
espolsar-se com un gos sota el cel deslluït.
Espanya -aquesta ànima del món- ha vingut
a mesurar i dominar. Quin prodigi
l'espectacle del poder en acció. La llibertat
és en ella i s'ha acabat la història.
Fa anys que va acabar. L'any 1978.

calordeforn dins calordeforn. blog de poesia

Per començar, aquest poema sembla que parli del nostre president, "que ha conegut el primer/ la llarga àrdua travessia de l'esperit", que és aquell que ha fet possible l'1 d'octubre. "Rere el vidre, guaita l'estat/ espolsar-se com un gos sota el cel deslluït". Tenint en compte que aquell dia plovia la imatge del gos traient-se l'aigua de damunt no pot ser més escaient. 

"La tesi atropella l'antítesi". No hi ha terme mig, o ets unionista o ets independentista. Però qui escriu això ha observat com alguns unionistes més catalans s'avergonyeixen del tracte que ens fan. "les formigues sota les ferradures" no pot ser més exacte. De fet, ens tracten com a uns escarabats destinats a ser trepitjats per després encara maleir la brutícia sota la sabata. 

"Espanya -aquesta ànima del món- ha vingut/ a mesurar i dominar": és una ànima imperialista. "La llibertat és en ella i s'ha acabat la història./ Fa anys que va acabar. L'any 1978". Això parlaria de l'immobilisme de l'Estat Espanyol, de la falsa llibertat dels que l'interpreten només d'una manera, la pitjor possible.

El títol del poema és molt indicatiu. Hegel, aquest filòsof, crec que també parlava del final de la història a través de la lluita entre tesi i antítesi. Però costa de veure la síntesi ara per ara.