UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 1 de maig de 2018

Recapte

 Edvard Munch «The Serpent Being Killed»
(
Alpha and Omega, 1908, litografia 21.5 x 32.5 cm)

Records a contrallum, pàl·lids,
freds i bells com cadàvers.
Cada vers serp que mossega.
Cada vers creu a un vampir.
Cada vers ullal i esquerda.
Records a contrallum, crits.
Només l’ombra blanca encega,
llum a glops devorant, de pura,

l’alfabet silent de penombres.
Recapte de la sang, l’oblit.


PORCAR, Josep dins Salms


Un poema d'aquells que parlen de la mateixa poesia, motiu clàssic en aquest gènere. 


Els "records a contrallum", ho serien els que es troben dins la poesia, que tant mostra com amaga. "freds i bells com cadàvers" perquè són això, records, realitat morta, però que s'idealitza, es fa bella. "Cada vers serp que mossega", perquè, com deia Benedetti, "la poesia mossega perquè és lliure i transgressora", la poesia "sorprèn i pertorba", que deia Oscar Wilde. "Cada vers creu a un vampir", la poesia ens redimeix; "Cada vers ullal i esquerda", perquè obre finestres on només hi havia paret.


"Records a contrallum, crits": fa pensar en El crit, l'obra d'Edvard Munch, autor del dibuix que il·lustra aquest poema, per la qual cosa seria una segona referència a aquest pintor. La poesia crida enmig del silenci de la pàgina en blanc. "Només l’ombra blanca encega", l'ombra paradoxal d'aquest espai en blanc, que acompanya sempre el poema. 


El que el poema diu devora la llum, perquè és lucidesa, quan acabes de llegir un poema hauries de ser més savi. "l'alfabet silent de penombres": l'alfabet seria una metonímia per parlar del text escrit, que parla en silenci aparent. Per últim, "Recapte de la sang, l’oblit", seria de nou parlar de com el poema recull la sang, la vida oblidada, en l'inconscient. 



Com es pot veure, aquest poema no té pèrdua en cap dels seus versos. M'agradaria de saber escriure així, mentrestant en tinc prou amb poder interpretar aquesta joia.

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

i jo t'agraeixo la teva interpretació del poema , m'ha agradat molt , mira sempre volem escriure com els , les ,qui admirem i segurament un dia ens adonem que escrivim bé i escrivim a pler i potser no ens assemblem a ningú perquè cadascú és, som úniques

xavier pujol ha dit...

Doble lliçó de poesia: la de Josep Porcar i la d'Helena Bonals.

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang i Xavier,

Moltes gràcies.
Això és el que en diu l'autor del poema:

Com sol passar, en el poema hi ha metapoesia, cert, com bé detectes i desenvolupes, per bé que també, per superposició, fets viscuts: la síntesi seria que per recordar millor necessitem oblidar, i per deixar d’idealitzar i continuar vivint (aconseguir recapte per a la sang) cal deixar els cadàvers al lloc que els pertoca. Aquest és el rerefons, més íntim, i més complicat d’esbrinar, perquè no s’hi acaba de revelar en tot el poema.

artur ha dit...

Tens l'habilitat i saviesa , de descriuren's els versos escrits, com si un microscopi ens dones la imatge oculta a la lleugeresa dels nostres ulls.
Felicitats !

Helena Bonals ha dit...

Artur,
Només sé que m'ho he passat molt bé, i el plaer de l'escriptor és necessari per al plaer del lector.

ANNA ha dit...

Hola guapa gracies per pasar lel blog i deixar la teva empreta.

Petons

Helena Bonals ha dit...

Anna,
És un plaer!