Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
L'obra seria el sabó, el suavitzant la crítica, se'n pot prescindir, però ajuda.
Els que diuen que els crítics són artistes frustrats és que en són ells, de crítics frustrats.
“Per una vela en el mar blau”, de Carner.
7 comentaris:
Helena,
Un poema preciós i molt difícil que tu em fas entenedor.
Gràcies!
Glòria,
gràcies a tu!
Sobre aquest poema, em sorprèn quan Estellés titlla Riba de massa elevat, aquest poeta sap navegar entre el sentiment i la realitat d'una manera envejable.
Molt aclaridor, Helena, moltes gràcies. Jo entenc el comentari que afegeixes d'Estellés: a en Riba li poden de vegades les formes (però un no pot traduir Homer i surtir-ne indemne). Espero que algun dia en aquest país la nostra memòria reconegui el deute que li tenim. Per començar, sense ell molts no parlarien d'Itaca.
calordeforn,
gràcies per corroborar el que jo dic.
anna-historias.blogspot.com .
Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies
L'any 1985 el vàrem posar en el llibret de casament. Intuïem l'explicació que ens dones ara. És un poema arrelat al fet d'estimar i trobar-ne la mesura fins i tot després de l'amor més físic, per entendre'ns. Hem d'agrair i celebrar aquesta quantitat de grans mestres de la poesia catalana, quantitat i qualitat, que com un far, vull tenir present navegant per aquesta vida esbalotada i amb forta maregassa!
Ha estat un plaer, un esqueix de joia, llegir-lo altra vegada i compartir el teu copmentari tan entenedor.
Anònim,
Qui ets? Em fa il·lusió d'haver-te arribat!
Publica un comentari a l'entrada