Si veiessis com brosten les flors d’ametller,
només un instant, encara amb ulls de somni...
Se’n va la il·lusió pels núvols
buscant la il·lusió del cor de la terra florida,
bevent la blancor, la joia, l’amor.
Les flors d’ametller només són
al camí de la terra estimada.
BOLDÚ, Abel
La meravella que es veure florir les primeres flors d’ametller de cada
any, “encara amb ulls de somni”, encara en l’hivern, fa que la seva blancor es
confongui amb els núvols, que en beuen l'evaporació, en una imatge molt lírica, de “la blancor,
la joia, l’amor” que neix amb la preprimavera. Unes flors que només es troben
en la terra, el paisatge estimat per una veu poètica que tenia disset anys en
compondre aquest poema, tot dirigint-se a algú que no se’n pot fer una idea, de
tanta bellesa.
Entrades
1 comentari:
L'eclosió floral de la primavera és un festí per als sentits.
Publica un comentari a l'entrada