Potser no t'estime com voldria estimar-te,
i el temps, cercador de nostàlgies,
m'ha tornat a trair.
Potser no tinga respostes per a explicar els silencis,
les evasions injustificades,
les fugides gratuïtes.
I malgrat tot em quedaré,
com el guardià de l'última frontera,
com la paraula que mai serà dita,
com el record que romandrà fins el darrer sospir.
GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls
Un poema entre realista i romàntic. La veu poètica s'adona de com el seu amor no és perfecte, és humà. Diuen que no pots estimar al cent per cent, de la mateixa manera que un partit polític no pot guanyar el cent per cent dels vots, ni tan sols el vuitanta, només els feixistes ho fan veure. Però tot això no impedeix que el sentiment per l'altra persona perduri fins la mort, que la "paraula que mai serà dita" no sigui real, de la manera com ho és un poema almenys.
Entrades
9 comentaris:
O com la paraula que sí que es dirà.
M'agrada el teu punt de vista, Xavier. Margarit diu que en poesia diem el que voldríem dir i no diem mai, i el que volem sentir i no sentim mai.
feliz de visitar su blog, sus artículos son muy buen vocabulario, una vez leído, el diseño de la pantalla no está demasiado llena, así que no es difícil cuando se lee. buen blog, me sorprendió que
Obat,
gràcies pels elogis!
No deixem d'intentar-ho.
No, mai, Loreto.
Keep on ;)
Keep on ;)
Rafael,
no necessito pas que m'ho diguin, "keep on;)"!
Publica un comentari a l'entrada