UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 2 d’agost del 2015


Potser no t'estime com voldria estimar-te,
i el temps, cercador de nostàlgies,
m'ha tornat a trair.
Potser no tinga respostes per a explicar els silencis,
les evasions injustificades,
les fugides gratuïtes.
I malgrat tot em quedaré,
com el guardià de l'última frontera,
com la paraula que mai serà dita,
com el record que romandrà fins el darrer sospir.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls


Un poema entre realista i romàntic. La veu poètica s'adona de com el seu amor no és perfecte, és humà. Diuen que no pots estimar al cent per cent, de la mateixa manera que un partit polític no pot guanyar el cent per cent dels vots, ni tan sols el vuitanta, només els feixistes ho fan veure. Però tot això no impedeix que el sentiment per l'altra persona perduri fins la mort, que la "paraula que mai serà dita" no sigui real, de la manera com ho és un poema almenys.

9 comentaris:

xavier pujol ha dit...

O com la paraula que sí que es dirà.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada el teu punt de vista, Xavier. Margarit diu que en poesia diem el que voldríem dir i no diem mai, i el que volem sentir i no sentim mai.

Obat Melancarkan darah arteri koroner ha dit...

feliz de visitar su blog, sus artículos son muy buen vocabulario, una vez leído, el diseño de la pantalla no está demasiado llena, así que no es difícil cuando se lee. buen blog, me sorprendió que

Helena Bonals ha dit...

Obat,
gràcies pels elogis!

Relatus ha dit...

No deixem d'intentar-ho.

Helena Bonals ha dit...

No, mai, Loreto.

Rafael Meyerhofer ha dit...

Keep on ;)

Rafael Meyerhofer ha dit...

Keep on ;)

Helena Bonals ha dit...

Rafael,
no necessito pas que m'ho diguin, "keep on;)"!