Farmàcia de guàrdia,
benzinera de guàrdia,
poema de guàrdia.
Olor de formol i de iode
i set espelmes apagades.
Pel corredor de vidre es passeja
l'ancià descarnat, fumant.
"Ai, ai", crida altre cop la dona.
"Ai, ai", ha tornat a cridar, i ha parit.
RITSOS, Iannis dins Tard, molt tard, de nit entrada
Un poema ja sol ser-ho, de guàrdia, perquè sol provenir de l'inconscient. És com la dona que pareix de nit, amb les espelmes apagades, amb dolor. El "simultàniament" del títol faria referència a la semblança entre tenir un fill i fer un poema.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
6 comentaris:
Per uns instants sóc lector de guàrdia.
Xavier,
ha, ha! En el món virtual de les xarxes socials tots som de guàrdia!
Sort que ens interpretes els poemes...
Loreto,
aquest és difícil!
...si, ho volem tot a punt i ara mateix
Abans, els llocs oberts, en deien "de guardia", com algo excepcional.
Em capgirat el que era normal, per extraordinari
No haurem de baixar la guàrdia.
horabaixa,
benvinguda al meu blog. Suposo que et refereixes al procés independentista!
Publica un comentari a l'entrada