Poeta i mussol, piulades al vol VIII

La senda que de la muntanya porta al riu

esvaneix la que del riu porta a la muntanya.

Caldrà seguir el riu o no perdre de vista la muntanya.

L'aigua no corre mai cap amunt. Als que sempre van a contracorrent els cal no oblidar que una pujada no és com una baixada, i que no s'ha de seguir el ramat sempre. Si no es perden de vista els ideals potser s'aconseguiran.

 Veig un túnel al final de la llum.

Totes les fites de la vida desemboquen en la decadència i mort finals. Raó de més per lluitar per la glòria.

  

Hi ha mirades com miralls
que ressonen com campanes.

Els ulls són mirall de l'interior d'una persona, que ressona en la seva testa, la seva part més elevada, com en la torre d'un campanar.

S’allunya si m’hi acoste.
Si m’allunye s’hi acosta.
I si travesse el mirall
quede travessat pel mirall.
Infinita, la imatge llambreja
a dins.

Si desitges algú, ets rebutjat. Si el rebutges et desitja. És així la naturalesa. Alhora, si trascendeixes, ets trascendit, el seduït és seductor, duen.

No fabriqueu la clau
abans que la porta.
Potser no cal porta.

No cal pre-ocupar-se, a la vida, cal ser feliç i despreocupat sempre.

  

La puresa no és en la innocència
sinó en l’enteresa que encara guardem.

[ Solament seràs estimat on se't vegi dèbil
sense que això provoqui la força >; Theodor W. Adorno ]

Només és digne de l'amor qui no creu ser-ho, deia Oscar Wilde.
Pots haver perdut la virginitat, i ser una gran persona encara. 

PORCAR, Josep, dins Poeta i mussol, piulades al vol VIII