UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 2 de febrer de 2014

Poema amb data (LXVI) 16.01.1991 A sumer

Haver escrit bellesa, goig,
bellesa i goig: sentit.
Haver escrit, amb cura,
aquesta breu paraula: dignitat.
Haver escrit això.
I encara més, pensar-hi,
com si fóra, de sobte, una primera volta.
Com diuen que vol dir el mot revelació.
Haver escrit, pensat, cregut, sentit.
Després poder dormir, mirar els noticiaris
i beure una cervesa, parlar amb els amics
del regiment del món, de les actualitats.

SÒRIA, Enric Compàs d'espera dins El cau de Calpurni

En comptes de "primum manducare, deinde philosophari", la veu poètica posa per davant fer poemes per poder viure, i escriure "bellesa i goig: sentit", tot el que proporciona la poesia, més la dignitat que proporciona la revelació de l'obra en l'inconscient, així com el pensar, fer voltes en aquesta primera idea. Només aleshores el poeta pot baixar de la torre de vori i prendre contacte amb el món real.

8 comentaris:

Elfreelang ha dit...

ben dit i ben glossat, primer escriure i després viure

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang,
així és com penso jo.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Escriure ens empeny a viure i viure, a escriure. Bon diumenge, Helena

novesflors ha dit...

Crec que escriure i viure són una mateixa cosa.

Jordi Dorca ha dit...

Tu sempre saps triar.

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
però hi ha prioritats!

Helena Bonals ha dit...

novesflors,
art i vida mai seran la mateixa cosa!:)

Helena Bonals ha dit...

Jordi,
no sempre he pogut triar.