UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 22 de febrer de 2014

Han tornat els moments d'estima punyent.
De paraules fàcils i somriures gràcils.
De moviments estudiats.
Ara mires tot amb ulls de nen
i canvies els noms a les coses
per adjectius impossibles.
Cada segon és un any.
Cada instant esdevé mític.
Barrant el pas a la tristor.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls

Amb els versos torna l'"estima punyent", reviu l'amor. Amb una forma aparentment intrascendent, i pensada alhora, el poeta ho mira tot com en la infantesa, transformant el record en "adjectius impossibles", en construccions sintàctiques agosarades. Cada segon del poema és proporcional a un any de vida, cada instant pot ser llegit de moltes maneres, com un mite. Aquest poema prova d'alleugerir la tristor, la melangia del record del passat, tot i que aquesta és intrínseca en la poesia. 

7 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Commovedor, m'ha agradat

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
sí, costa aquest poema, però val la pena.

jordim ha dit...

Buen post sisi, y es inquietantemente sugerente el nombre del blog..

Helena Bonals ha dit...

jordim,
el nom del bloc és inspirat en "la nit/ estrellada d'un vers" de Margarit. Jo sóc una barreja d'humilitat i vanitat, com molts artistes.

Joan Fontanillas Sánchez ha dit...

M'ha recordat Nietzsche, les transformacions de camell a lleó i després a nen, que mira amb ulls renovats el món i rebateja els fets i les coses al seu gust.

Helena Bonals ha dit...

Joan Fontanillas Sánchez,
desconeixia això que expliques de Nietzsche.

Jordi Guerola ha dit...

Moltes gràcies de nou, Helena! molt encertat el teu comentari,