Haver escrit bellesa, goig,
bellesa i goig: sentit.
Haver escrit, amb cura,
aquesta breu paraula: dignitat.
Haver escrit això.
I encara més, pensar-hi,
com si fóra, de sobte, una primera volta.
Com diuen que vol dir el mot revelació.
Haver escrit, pensat, cregut, sentit.
Després poder dormir, mirar els noticiaris
i beure una cervesa, parlar amb els amics
del regiment del món, de les actualitats.
SÒRIA, Enric Compàs d'espera dins El cau de Calpurni
En comptes de "primum manducare, deinde philosophari", la veu poètica posa per davant fer poemes per poder viure, i escriure "bellesa i goig: sentit", tot el que proporciona la poesia, més la dignitat que proporciona la revelació de l'obra en l'inconscient, així com el pensar, fer voltes en aquesta primera idea. Només aleshores el poeta pot baixar de la torre de vori i prendre contacte amb el món real.
En comptes de "primum manducare, deinde philosophari", la veu poètica posa per davant fer poemes per poder viure, i escriure "bellesa i goig: sentit", tot el que proporciona la poesia, més la dignitat que proporciona la revelació de l'obra en l'inconscient, així com el pensar, fer voltes en aquesta primera idea. Només aleshores el poeta pot baixar de la torre de vori i prendre contacte amb el món real.
Entrades
8 comentaris:
ben dit i ben glossat, primer escriure i després viure
Elfreelang,
així és com penso jo.
Escriure ens empeny a viure i viure, a escriure. Bon diumenge, Helena
Crec que escriure i viure són una mateixa cosa.
Tu sempre saps triar.
Loreto,
però hi ha prioritats!
novesflors,
art i vida mai seran la mateixa cosa!:)
Jordi,
no sempre he pogut triar.
Publica un comentari a l'entrada