Allà on només els moviments són present,
on les mirades blanques es troben
atemorint-se i es posen a lloc.....
Allà voldria anar jo.
Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.
ABELLANEDA i FERNÁNDEZ, Joan
dins A l'altre costat del mirall (poemes per sobreviure)
Allà on només és present, estàtic, el que no es manté precisament immòbil, on les mirades innocents tenen vergonya, allà és on el poeta s'identifica. Allà on no hi ha cap costat fosc, on es pot abastar tot amb la intel·ligència, on només accedeix la màgia, la poesia; poesia que és el que hi ha a l'altre costat del mirall, del poema. En definitiva, la veu poètica voldria que la vida fos com els versos.
Entrades
15 comentaris:
Moltes gràcies Helena, sempre és un gran plaer i un luxe alhora poder llegir una visió tan meditada i tan intel.ligent sobre la poesia. En aquest cas, has copsat del tot el que jo volia transmetre amb el meu poema.
T'agraeixo molt el temps que m'has dedicat i t'envio una gran abraçada plena d'agraïment. ;-)
Joan,
una abraçada cap a tu!
m'ha agradat tant el poema com la teva glosa...de debò!
Elfreelang,
és un plaer d'interpretar el Joan Abellaneda.
Gran Abellaneda.
Gran Bonals.
Enhorabona a tots dos. Brillants!
Gràcies, Olga! És que m'hi identifico, amb el que diu aquest poeta.
Caram, és molt bonic i la teva interpretació, també
Loreto, el Joan és molt bo, et recomano el seu llibre.
moltes gràcies a tots i totes pels vostres amables comentaris i a tu Helena de nou, per ser tan i tan amable !
records i petonets ! ;-)
Jo també voldria ser allà... com la veu poètica.
Un poema que m'identifica molt i m'arriba ben endins i un comentari molt adequat per aquest poema.
Enhorabona a tots dos.
Carme,
jo també voldria ser allà!
Jo també recomano una abraçada poètica del Joan ;-)
Rebuda, Grundtvig project.
Publica un comentari a l'entrada