Han tornat els moments d'estima punyent.
De paraules fàcils i somriures gràcils.
De moviments estudiats.
Ara mires tot amb ulls de nen
i canvies els noms a les coses
per adjectius impossibles.
Cada segon és un any.
Cada instant esdevé mític.
Barrant el pas a la tristor.
GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls
Amb els versos torna l'"estima punyent", reviu l'amor. Amb una forma aparentment intrascendent, i pensada alhora, el poeta ho mira tot com en la infantesa, transformant el record en "adjectius impossibles", en construccions sintàctiques agosarades. Cada segon del poema és proporcional a un any de vida, cada instant pot ser llegit de moltes maneres, com un mite. Aquest poema prova d'alleugerir la tristor, la melangia del record del passat, tot i que aquesta és intrínseca en la poesia.
Entrades
7 comentaris:
Commovedor, m'ha agradat
Loreto,
sí, costa aquest poema, però val la pena.
Buen post sisi, y es inquietantemente sugerente el nombre del blog..
jordim,
el nom del bloc és inspirat en "la nit/ estrellada d'un vers" de Margarit. Jo sóc una barreja d'humilitat i vanitat, com molts artistes.
M'ha recordat Nietzsche, les transformacions de camell a lleó i després a nen, que mira amb ulls renovats el món i rebateja els fets i les coses al seu gust.
Joan Fontanillas Sánchez,
desconeixia això que expliques de Nietzsche.
Moltes gràcies de nou, Helena! molt encertat el teu comentari,
Publica un comentari a l'entrada