Benaurat aquell qui és afable
sabent incerta cada cosa,
qui amant la bellesa no gosa
fruir en excés l'insondable,
qui reté el gest d'un somni amable
com el breu esclat d'una rosa,
qui estima el que és ver i immutable.
Benaurat qui del temps reneix,
qui ignora l'hora turmentada,
qui etern viuria sense bleix
una infantesa mai trencada,
qui el cor ha oblidat al relleix
d'un cingle ombriu i és tot mirada.
Sallent, 7-2-94
Joan d'Irlanda dins El caminant del somni
Té sort el qui pot continuar tenint empatia malgrat la fragilitat de la vida, qui tot i estar enamorat de la bellesa en té deseiximent, no la cerca pas a qualsevol preu, qui recorda l'instant en què comença l'amor. Té sort el qui sap sobreposar-se al temps, qui oblida el dolor, qui sap continuar essent un nen, que ho és de manera perdurable, qui ha oblidat els sentiments en un replà en l'abisme fosc de l'existència, i és tot contemplació de la vida com ho fa el poeta. Benaurat aquest poeta, en definitiva.
Joan d'Irlanda dins El caminant del somni
Té sort el qui pot continuar tenint empatia malgrat la fragilitat de la vida, qui tot i estar enamorat de la bellesa en té deseiximent, no la cerca pas a qualsevol preu, qui recorda l'instant en què comença l'amor. Té sort el qui sap sobreposar-se al temps, qui oblida el dolor, qui sap continuar essent un nen, que ho és de manera perdurable, qui ha oblidat els sentiments en un replà en l'abisme fosc de l'existència, i és tot contemplació de la vida com ho fa el poeta. Benaurat aquest poeta, en definitiva.
10 comentaris:
N'has fet una paràfrasi magnífica, Helena.
M'ho he passat pipa, novesflors! A vegades el poema ho permet.
Sí que expressa coses, aquest poema! Gràcies per interpretar-lo tant bé
Loreto,
no té pèrdua, ja ho has vist!
El poema és molt bo, però la teva interpretació també és pura poesia, Helena.
Glòria,
no pot ser pas poesia, si brolla amb tanta facilitat! O potser sí!
Magnífic! Doble deu. Benaurats tots dos.
Obligatori aplaudir.
A vegades els poemes se'm fan transparents, Jordi!
Les contradiccions són necessàries per a viure, a banda de l'avorriment de no tenir-ne, ens calen i moltes. M'ha agradat moltíssim el poema i les teves puntualitzacions. Jo desconfie dels qui no tenen mai cap contradicció, tot un perill.
Tots els millors desitjos per a tu en aquestos dies tan especials, en més d'un sentit especials, i que 2014 et regali tots els somnis que ets capaç de somiar desperta. Una forta abraçada, Helena.
Moltes gràcies pels teus comentaris, Gabriel, m'ajuden molt.
Publica un comentari a l'entrada