Beatus ille...

Benaurat aquell qui és afable

sabent incerta cada cosa,

qui amant la bellesa no gosa

fruir en excés l'insondable,

qui reté el gest d'un somni amable

com el breu esclat d'una rosa,

qui estima el que és ver i immutable.

Benaurat qui del temps reneix,

qui ignora l'hora turmentada,

qui etern viuria sense bleix

una infantesa mai trencada,

qui el cor ha oblidat al relleix

d'un cingle ombriu i és tot mirada.

Sallent, 7-2-94

Joan d'Irlanda dins El caminant del somni

Té sort el qui pot continuar tenint empatia malgrat la fragilitat de la vida, qui tot i estar enamorat de la bellesa en té deseiximent, no la cerca pas a qualsevol preu, qui recorda l'instant en què comença l'amor. Té sort el qui sap sobreposar-se al temps, qui oblida el dolor, qui sap continuar essent un nen, que ho és de manera perdurable, qui ha oblidat els sentiments en un replà en l'abisme fosc de l'existència, i és tot contemplació de la vida com ho fa el poeta. Benaurat aquest poeta, en definitiva.