Vora l'abisme,
toca'l, no és cap haiku
toca'l, no és cap haiku
el mot que ens manca.
DORCA, Jordi
[escrit sota la influència del llibre de tankes de Sebastià Bonet]
L'abisme d'aquest poema es podria referir al moment de la creació, al de la florida de l'independentisme, tant com a l'enamorament. Però després sembla que només es referiria a la tercera opció. Aquest "toca'l" és realisme pur. No li cal, a la veu poètica i a l'altra persona, "cap haiku", una metonímia per dir cap més poema. Sinó que els caldria el mot "estimar" segurament. Ja s'ha fet com Cyrano suficientment, ara cal dir "t'estimo", "encara que sigui per WhatsApp", que deia Sílvia Teulats.
[escrit sota la influència del llibre de tankes de Sebastià Bonet]
L'abisme d'aquest poema es podria referir al moment de la creació, al de la florida de l'independentisme, tant com a l'enamorament. Però després sembla que només es referiria a la tercera opció. Aquest "toca'l" és realisme pur. No li cal, a la veu poètica i a l'altra persona, "cap haiku", una metonímia per dir cap més poema. Sinó que els caldria el mot "estimar" segurament. Ja s'ha fet com Cyrano suficientment, ara cal dir "t'estimo", "encara que sigui per WhatsApp", que deia Sílvia Teulats.
10 comentaris:
Genial.
Sempre em sorprens, Helena!
Glòria,
i tu sempre m'afalagues!
Moltíssimes gràcies, Helena. L'abisme de la creació, ho has encertat.
Al segon vers li manca una síl·laba, un mot (si més no).
Jordi,
al segon vers li manca una síl·laba si poses l'accent pla com toca a "haiku". Seria una llicència poètica no fer-ho!
Com que és tan dens, aquest poema, el recordava com una tanka, i no!
sí, jugava amb això
tal com està, no és cap haiku
hi manca un mot,
però també amb el verb 'estimar',
ho encertes tot, Helena
Un miler de gràcies
M'agrada el poema i com l'has interpretat. Tan senzill aparentment i tan complicat per dins.
(M'ha fet gràcia sortir a la referència final!)
Abans de caure, cal dir tot el necessari perquè ens recordin. Les pauses en els haikus serveixen per pensar... i per abandonar, si es pensa massa ;-)
Rebé, Jordi (t'he canviat el cognom...) Helena, estimar és la clau (4 lletres també per a tu)
Sílvia,
el poema és tan senzill i complicat com el que vol explicar!
cantireta,
gràcies per deixar-me prestades les quatre lletres, que mai se'n té prou.
No m'agrada deixar noms per dir ... i tants cauen en sac foradat ...
Un plaer aquesta conversa i un goig el que he llegit!
Bests
Mariola,
a mi em costa moltíssim de dir "t'estimo". Alhora, estimo molt.
Publica un comentari a l'entrada