UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 19 de novembre del 2013

Porto la tarda

I et cerco, amor, per l'ampla quietud,
com l'errívol ocell cerca la branca
on reposar, florint-hi amb el seu cant,
madur d'inconegudes primaveres.

MARTÍ i POL, Miquel dins Tot és possible. Paraules per a l'esperança. Ara llibres (2013)

La veu poètica cercaria l'amor en "l'ampla quietud", el silenci poètic que l'envolta. Cerca la branca, el vers on florir-hi, projectar-hi el seu cant, la seva poesia. "madur d'inconegudes primaveres", els enamoraments que guarda en l'inconscient, que no surten mai del tot a la superfície del poema. Això de la branca on l'ocell cerca l'amor amb el cant, és una al·legoria rodona.

4 comentaris:

Relatus ha dit...

L'altre dia vaig anar a la biblioteca a buscar "La fàbrica". Encara que costi de creure, és el primer cop que llegeixo un llibre de poesia tot sencer. Molt bonic, aquest fragment

Helena Bonals ha dit...

És un fragment, Loreto? Creia que era un poema sencer.

Matemáticas de Gabriel ha dit...

L'últim vers, "madur d'inconegudes primaveres", m'encanta, clar que parlant de Martí i Pol no és com per sorprendre'm; evoca tantes possibilitats interpretatives.
Gràcies per descobrir-me indrets nous per mi.
Bon cap de setmana, Helena, una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Gabriel,
a mi també m'agrada aquest vers, ara li veig més interpretacions!
Et recomano el poemari comentat d'on he tret aquest poema.