Deixa´m els ulls sostinguts
en aquest marge incert
d´ imperis tossuts,
el fràgil desconcert.
La bellesa és un mur
construit de tots els cels,
tots els resistents caiguts,
tots els com sense per què.
Deixa´m els ulls sostinguts!
Han de caure en aquest vers
per dir-los qui ets tu:
El silenci, desfet de mel.
BAGUÉ, Enric dins
Bloc Enric Bagué
La veu poètica vol retindre amb "els ulls sostinguts" del poema, sense afluixar, els "imperis tossuts" que es contraposen al "marge incert", "el fràgil desconcert". "la bellesa és un mur" amb el qual la lletjor topa, feta de la noblesa dels que han mort per una bona causa ("a terrible beauty is born", deia Yeats). Per tots els cels que s'albiren al món, tota la forma, el com, que no pas el fons, el per què, amb què es fan els poemes bàsicament. El vers on cauen els ulls és "silenci, desfet de mel", la mel que es fa servir a gotes, com els versos. Mel que prové de l'abella de l'altra persona a qui es dirigeix, en una metonímia. Un poema que reflexiona sobre i gràcies a la poesia.
7 comentaris:
m'ha agradat tant el poema com els teus mots sobre el contingut...
D'eixa'm l'esguard
i el gest assaonat
del teu silenci.
Sorry, llegint el poema no m'hi he pogut contindre i l'he escrit ací mateix!!!
No cal que et diga que m'agrada molt i també la teua lectura.
Bona nit
Elfreelang,
provo de fer-lo transparent, però mai del tot.
Descabdellant versos,
l'esguard sempre és en silenci, i a vegades és molt assaonat. M'agrada que t'inspiris!
Magnífica la poesia i genial, com sempre, l'interpretació que en fas, Helena.
Gràcies, Glòria! Disfruto molt amb el tema dels poemes!
Em sento un privilegiat quan comentes els meus poemes. De veritat, moltes gracies
El poeta vol compartir "sentir" i prou.
La serie Prada son els meus poemes dedicats a l´ amor, amor amb majuscules, amb mes d´ un nom, mes d´ un adjectiu...
un peto
Enric, sí que és l'amor amb majúscules, amb poemes així!
Publica un comentari a l'entrada