Les meves destreses
-
Manllevat d'aquí
Trobo l'infinit dins d'un llenç
quan li dono la volta.
Escolto el vent darrere el cos de lletra,
i genero formes per haver aquell en qui...
Fa 3 dies
L'obra seria el sabó, el suavitzant la crítica, se'n pot prescindir, però ajuda.
Els que diuen que els crítics són artistes frustrats és que en són ells, de crítics frustrats.
“Per una vela en el mar blau”, de Carner.
5 comentaris:
Sí, tot el poema és una paradoxa que unida a la seua brevetat produeix una intensitat que impacta.
Té alguna cosa especial aquest poema, tot i que encara m'està fent barrinar!
novesflors: curt, concís i contundent!
porquet: és el primer poema del conjunt que va guanyar el premi. Celebro que t'agradi! Jo tampoc l'acabo d'entendre, com ja toca.
Aquest poeta s'ha inspirat en Munch, que ara està de moda.
Molt bona, Olga! Si no et sap greu, aprofitaré la teva idea en el meu altre bloc.
Publica un comentari a l'entrada