Fa 21 hores
diumenge, 10 de juny del 2012
La llosa immòbil.
I el vent que s'insinua
pels trencs de l'herba.
IGNIS, Umbra. La nit i la fulla dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012. Poemari guanyador.
La insostenible lleugeresa de la poesia, per un cantó immutable com una llosa immòbil, per l'altre etèria com el vent entre els trencs de l'herba. Que el vent s'associa amb la poesia que hi ha darrere els versos, versos que serien com l'herba, és un motiu clàssic, ja que el vent és invisible com aquesta poesia. Que el poema perdura com una llosa, més enllà de la mort amb què es relaciona, també és un motiu clàssic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
M'agrada aquest haiku. M'agrada el brutal contrast entre la pesantor d'una llosa i la lleugeresa dels brins d'herba moguts gràcilment pel vent. I m'agrada la idea que el pes de la llosa no pot acabar amb l'herba, ella sempre s'obri camí.
novesflors: ho fas tan bé que ja em pots substituir!
Anem de clàssics doncs! Bon dia!
porquet: aquest era el poema més intel·ligible que li vaig trobar a l'autor. Clàssic, sí.
Publica un comentari a l'entrada