M’han calgut tres dies per pensar i
dues nits per decidir allò que vull.
No vull donar més voltes al temps per
anar al mateix lloc de sempre, i n’hi ha tants
per no ser-hi, i tants per què somiar,
que ser a tots és com somiar truites.
He decidit, doncs, que al lloc d’on soc i
visc és com si visqués al paradís.
Per què anar més lluny si el que puc tocar
tan de prop val tant com el que em promet
el lluny, i el que necessito és tan poc?
M’he fet una carta a mi mateix per
no dubtar mai més del que tant m’agrada.
Poemes en tres temps, dins A peu dret
SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025
Era Pessoa que deia que el lloc de la terra més lluny on pots aspirar a anar és aquell on ja ets, després de donar la volta al món. I Blai Bonet, que no volia fer res del que li vingués de gust, perquè l'únic que volia era estar content amb si mateix. L'austeritat, l'estoïcisme omplen aquest poema. Diuen que un autor parla sempre d'ell mateix, i jo hi afegiria que parla sempre amb ell mateix. "M'he fet una carta a mi mateix" és molt ben trobat, "per/no dubtar mai més del que tant m'agrada" és un bon propòsit d'any nou. Que "al lloc d'on soc i/ visc és com si visqués al paradís" fa pensar en el que vaig llegir una vegada en una agenda d'aquelles que inclouen cites, que la primera norma per ser feliç és voler ser el que ets. I també penso en la recomanació "val més voler el que es fa que fer el que es vol".

1 comentari:
Tomba món i torna al Born !. No hi ha res millor que casa :)
Publica un comentari a l'entrada