Mentre et mudes amb l’hàbit
d’un engany necessari,
em pregunto
quin dels teus jo maquillen
aquests ulls nàufrags,
si saps que veus només
el miratge, la imatge
geperuda al dessota,
que la lluna és fosca
si el sol no l’emmiralla.
Martínez-Ferreruela, Helena
dins La casa de les absències
Pagès editors, 2023
Aquest poema és fet de paral·lelismes, un recurs molt fet servir en poesia. Tot sembla parlar de forma i fons, dins i fora del poema. "Mentre et mudes amb l'hàbit/ d'un engany necessari", sembla que parli de l'enamorament. Té molta força "quin dels teus jo maquillen/ aquests ulls nàufrags": després de perdre a la vida només ens queda el maquillatge de l'obra escrita, el de les metàfores. Un maquillatge que amagaria, com un miratge, "la imatge/ geperuda al dessota", la fosca, l'esperpent. Però és que si el sol no emmiralla la lluna aquesta no llueix en el poema.
7 comentaris:
Una bona explicació del poema.
Moltes gràcies, Xavier!
M'ha agradat molt aquest poema, i la teva interpretació. No coneixia aquesta autora i miraré de llegir 'La casa de les absències'.
L'últim llibre de poesia que he llegit, i m'ha agradat molt també, és 'Humanum est' (Quaderns Crema, 2023). A part que he comprat en una llibreria de vell l'excel·lent versió dels Epinicis de Píndar que va fer mossèn Balasch (Llibres del Mall, 1986). Altres llibres que m'han agradat recentment (novel·les i poesia a part) són: 'Entre els déus i el no-res' de Jordi Corominas (Fragmenta, 2023); Lletres que parlen', de Jesús Alturo i Tània Alaix (2023); i 'Palabras del Egeo', de Pedro Olalla. Entre molts altres!
Ramon,
Aquest de Humanum est em sona d'haver-lo comprat per a la meva biblioteca. Qui n'és l'autor? Sobre els altres, no tinc gaire temps per llegir, tinc molts llibres pendents, però me'ls apunto.
És de Ponç P?ons, publicat per Quaderns Crema.
https://www.quadernscrema.com/cataleg/humanum-est/
Ponç Pons, volia dir.
Ui, Ponç Pons m'agrada moltíssim! Sobretot El rastre blau de les formigues.
Publica un comentari a l'entrada