Amb la veu als ulls

emmudeixen els ulls
vora la fulla més tendra

quin so tindria la mirada
si no existís la primavera?

la veu n’és, tan sols,
el simulacre.

Gerard Sala

La veu poètica emmudiria els ulls, quan fa poesia, per allò que "l'essencial és invisible als ulls", davant la natura més tendra, la del mes d'abril. Per altra banda, la mirada sense la primavera no sonaria, no trascendiria, per tota la bellesa inherent a ella. La veu del poeta tansols és un simulacre de la primavera, mai li arribarà a la sola, però sovint és l'únic que tenim, que conservem de la felicitat dins la vida. Vista i escriptura van unides en el títol, "Amb la veu als ulls": "L'amor neix als ulls i els ulls el xerren", diu el refrany.

Un poema breu, condensadíssim, que no té pèrdua.