UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 28 d’octubre de 2019



He llegit alguna vegada que voler ser el que tu ets és imprescindible per ser feliç. Si ho veus tot negre, però el negre és el color que més t'agrada, ho tens tot per sentir alegria, de la mateixa manera com El llibre del desassossec podia ser positiu per al seu autor, Pessoa.

14 comentaris:

xavier pujol ha dit...

I wanna see it painted, painted black
Black as night, black as coal (Rolling Stones)

Vull veure-ho pintat de negre
Negre com la nit, negre com el carbó

Helena Bonals ha dit...

Xavier,
"Bring on the night,/ I could'nt stand another hour/ of day light", canta Sting.

artur ha dit...

El meu es el blau , però no per això descarto els altres, com els rogencs d'una posta de sol , els verds de la mar, o els grocs reivindicatius o els blancs i negres d'un cara o creu ;).
Soc feliç amb tots ells !

Helena Bonals ha dit...

Artur,
El meu també és el blau, i el vermell. Trobo molt original que algú prefereixi el negre. Ara està molt de moda en la roba.

grifoll - comunicat important ha dit...

gràcieees <3 !!!!!

corbisergi@gmail.com ha dit...

Clar no tenim que caure en topics ni prejudicis el color negre es ben maco no m, agrada enparentar_lo amb el pessimisme ni amb el suicido

corbisergi@gmail.com ha dit...

Suicidi....aiii aquest corrector del mobil massa espanyolista m, ha sortit!

Helena Bonals ha dit...

corbisergi,
D'acord amb tu! Gràcies per la visita!

corbisergi@gmail.com ha dit...

De res Helena! Et segueixo als teus comentaris del Quadern gris i tens rao s, haurien d,animar mes a escriure com al 2008 que eren mes colla....per cert els teus comentaris de fa deu anys no desentonen en absolut amb els d, ara que son una miiiica mes madurs jeje salut i República!

Helena Bonals ha dit...

corbisergi,
Gràcies de nou perquè em llegeixes a El quadern gris!

corbisergi@gmail.com ha dit...

Si gracies a tu he redescubert Kundera m, agraden les teves cites totes molt ben trobades i certeres! Bon dia Helena!

corbisergi@gmail.com ha dit...

Per cert Helena et vas donar compte que el 4 de gener del 1919 era el text del 3 de gener de 1919 fa deu anys al 2008? Força curios!

Helena Bonals ha dit...

corbisergi,

Et dic un secret: estic recollint totes les meves intervencions per fer-ne un llibre. Ja m'hi fixaré en això que dius. Tinc molta feina, hi estaré molt de temps, em sembla, perquè ho hauré de retocar moltes vegades.

corbisergi@gmail.com ha dit...

Uau!!! Ara entenc la teva perseverança en escriure un comentari cada dia del dietari tenia una excelentissima explicació!!!! Al Sant Jordi mel firmes amb dedicatoria inclosa eh? BRAVO HELENA!!!