He pogut atrapar un somni
abans que el sol no el fongués
i l'empresono amb paraules
per quedar-me'l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa
però és tan gran, per a mi,
que si vols... si tu volguessis,
el podríem compartir.
Joana Raspall
La poeta ha conegut un somni, la felicitat, i l'ha atrapat en les paraules d'un poema, abans de perdre'l, per poder-lo conservar per sempre. Com a poema no molesta a ningú, pot estimar a qui vulgui amb ell, i a més a més el lector hi pot projectar el seu propi amor, compartint el poema amb ella, en el sentit original de la paraula compartir, que no és el que se li dona a les xarxes actualment. Compartir és perdre una part, en aquest cas una part intangible, la del sentit del poema.
El trobo genial, aquest poema, no té pèrdua.
Fa 1 dia
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada